Inauguració Plou prou? amb performance dansa poètica

La pluja –o la seva absència– ha sigut un tema central a totes les cultures humanes des de temps pretèrits. La voluntat d’influir en aquest fenomen natural ha donat lloc a innumerables ritus que, si bé no han aconseguit fer caure l’aigua del cel, són tot un fenomen cultural i sociològic. Els ritus funcionen com a instruments per a la cohesió social, i en el cas de la pluja, per gestionar col·lectivament la incapacitat de controlar un fenomen tan vital per a la subsistència humana.

La combinació entre la importància de la pluja i la nostra incapacitat per controlar-la genera una condició de vulnerabilitat que contrasta amb l’antropocentrisme imperant en què l’ésser humà modela el cosmos a la seva voluntat. En aquest sentit, la pluja –o la seva absència– és una oportunitat per aproximar-nos a la nostra vulnerabilitat com a espècie i repensar el nostre lloc dins de l’ecosistema que habitem.

Aquest canvi de posicionament que passa de l’acció (intervenir i modificar a voluntat) a l’espera (esperar un destí) és el material poètic amb el qual volem treballar. Imaginem quatre intèrprets que entren a l’espai completament xops. Aquests canten i travessen l’espai, travessen el públic deixant un regueró d’aigua rere seu. Les seves veus esdevenen ones que impacten la pedra i la carn, i el seu cant un degoteig constant que cala impenitent tot allò que s’atansa.

Els cantants envolten el públic i es desplacen per l’espai transformant la percepció acústica i visual de l’entorn. Com la pluja, el moviment i el cant alteren la nostra noció del temps i ens transformen d’un mode subtil però profund. Els intèrprets transformen el so en un material escènic i coreogràfic: la seva veu esdevé una dansa que s’escolta i els seus cossos, un cant que es veu.

Un cop finalitzada la performance inaugural, les veus dels intèrprets quedaran enregistrades i es mesclaran per tal de crear una composició original que acompanyi la mostra. Mitjançant altaveus estratègicament distribuïts per l’espai, els cants es reproduiran durant tot el temps que romangui obert l’espai expositiu, oferint un paisatge immersiu i evocador. Com la pluja, aquestes veus que ja no tenen cos seran un registre efímer del pas del temps.

El duo catalano-balear Aurora Bauzà i Pere Jou realitzaran una invocació contemporània a la pluja que durarà aproximadament 25 minuts i servirà d’obertura de la instal·lació.