Paisatges perduts. Glòries, cruïlla de camins
Comissió de Patrimoni de la FAVB
La plaça de les Glòries és —si se’ns permet dir-ho— un dels espais més “desgraciats” de la ciutat de Barcelona. Des de la seva concepció, fa més de 160 anys, ha estat un recull de bons propòsits i despropòsits, d’obres inacabades, de projectes deixats a mitges i, fins i tot, d’enderrocs d’obra feta.
Ildefons Cerdà, el 1860, va convertir uns terrenys de conreu de Sant Martí de Provençals en un espai que havia de ser el punt on es creuarien les tres vies que ell considerava que havien de convertir-se en els carrers més importants de Barcelona: la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana.
La plaça sempre ha estat un espai al mig del no-res, un buit sense cap mena d’entitat ciutadana, un lloc de pas: pas de camins, pas de trens i pas de vehicles; una frontera entre barris —Fort Pienc, Clot, el Poblet i Poblenou—.
La realitat actual és una altra, encara no del tot enllestida, però sens dubte és la que està endreçant l’espai central i, sobretot, els seus voltants.
Punts provisionals del recorregut: passos a nivell —Castillejos i Dos de Maig— / barraques —Diagonal, Castillejos i Gran Via— / Adoberia dels Riera / Fàbrica del Sucre / Rec Comtal / Encants Vells.
Punt de trobada: Consell de Cent, 558, porta de l’Escola dels Encants. Temps estimat del recorregut: 90 min. Dificultat: baixa. Cal portar calçat còmode i aigua. En acabar: col·loqui amb vermut, a càrrec dels/de les participants. Guia: Gisela Boronat i Josep M. Sans. Imatge: Arxiu Històric Fort Pienc, família Badiella.