Paisatges perduts. La Clota, l’últim paisatge rural de Barcelona
Comissió de Patrimoni de la FAVB
La Clota és un tros de poble i un tros de bosc envoltat de ciutat que, en aquests moments, està perdent la seva fesomia rural, el seu paisatge, la seva atmosfera; la seva identitat.
Si caminem per zones urbanes, hi trobem cases, horts, safareigs, basses, pous i parets de pedra. Si caminem per zones no edificades, ens trobem amb murs de pedra que s’estenen per tancar propietats o salvar desnivells, camins històrics definits per talussos de terra i bardisses, canteres d’argila —que a la Clota anomenen timbas— cobertes per mareselves, alguna casa de pagès i torrents que, des de Collserola, baixen cap a la plana. Caminar per la Clota és com allunyar-se uns quants quilòmetres de Barcelona. En un entorn com aquest es poden sentir els galls, les granotes, els mussols... La ciutat ha desaparegut; només arriba el rumor llunyà dels cotxes que circulen per l’avinguda de l’Estatut. El verd ho envolta tot: el verd treballat dels horts de les cases i el verd salvatge de bardisses, arbustos i arbres supervivents d’antics cultius abandonats.
La ciutat ja ha capturat aquest espai. L’ambient característic del barri està sent engolit per noves promocions de blocs gegants de 8 plantes d’alçada i més de 2.000 m² de superfície, que s’incorporen en un entorn format per casetes unifamiliars, la majoria de dues plantes i de superfícies molt més petites; aïllades amb hort o en carrers curts entre mitgeres.
El futur de la Clota
Barcelona, una de les ciutats amb més manca d’espais verds d’Europa, no ha sabut preservar aquest lloc privilegiat amb l’ambient que tant ens atrau.
Només queda esperar que el projecte per al Parc Central de la Clota fugi de la imatge estereotipada dels parcs urbans de Barcelona, entengui la singularitat d’aquest indret i sigui capaç de posar-lo en valor. De moment no hem tingut sort: els nous carrers són grans avingudes on predomina el formigó i el llambordí; això sí, amb parterres que intenten substituir el verd que han eliminat.
Punt de trobada: L3 Montbau, sortida: Parc de la Vall d’Hebron. Temps estimat del recorregut: 2 h. Dificultat: moderada. Cal portar calçat còmode amb sola ratllada i aigua. En acabar: col·loqui amb vermut, a càrrec dels/de les participants. Guia: Mariano Serrano Sancho.