Plou prou? Esdeveniment gastromusical

En un context de canvi climàtic marcat per sequeres cada cop més freqüents i episodis de pluges torrencials, la gastronomia, i la manera com mengem, pot esdevenir una eina clau de transformació.

El canvi climàtic ens obliga a repensar la cuina no només com a plaer o expressió cultural, sinó també com una palanca d’adaptació i d’impacte en el dia a dia, ja que el sistema alimentari és un dels principals contribuents a les emissions, però també un dels àmbits amb més marge de canvi.

La gastronomia del futur passa per redefinir què entenem per “bo”: deixar enrere la idea d’abundància constant i sofisticació per apostar per la resiliència, l’arrelament al territori i la capacitat regenerativa. Això vol dir prioritzar aliments que consumeixen poca aigua, recuperar varietats tradicionals de secà i acceptar una temporalitat cada cop més inestable, amb menús flexibles que s’adaptin al que ofereix la terra en cada moment. Alhora, cal incorporar pràctiques culinàries que redueixin l’ús d’aigua i energia i combatre el malbaratament, inspirant-nos en la cuina mediterrània tradicional, que ens recorda que sostenibilitat, sabor i cultura poden anar de la mà.

Abans de convertir-se en parc, mirador o escenari urbà, Montjuïc va ser una muntanya productiva, modelada per bancals, vinyes i horts de secà que alimentaven la ciutat. Vinya, llegums, olivera, ametllers, figueres, cereals i petites parcel·les d’horta convivien amb una recol·lecció constant d’herbes silvestres mediterrànies. Eren cultius adaptats a un territori amb poca aigua, treballats amb enginy i paciència, pensats per resistir més que per rendir. Recuperar aquests ingredients és recuperar una manera d’habitar la muntanya i d’entendre la relació entre paisatge, aliment i ciutat. 

Treballar avui amb aquests cultius és un gest de memòria, però també de futur. En un moment en què l’escassetat d’aigua i la inestabilitat climàtica ens obliguen a replantejar el sistema alimentari, mirar cap al Montjuïc agrícola ens ofereix respostes concretes: ingredients de secà, varietats locals i una cuina austera però plena de sentit. Posar-los al centre d’aquest projecte no és un exercici de nostàlgia, sinó una manera de reivindicar una gastronomia arrelada al territori, capaç d’aprendre del passat per imaginar formes més sostenibles de cuinar i menjar.

Tiberi Club i Clara Aguilar proposen un esdeveniment gastromusical inspirat en la cuina de secà de Montjuïc. Un menú basat en llegums, herbes i productes de baixa petjada hídrica, cuinats amb saviesa tradicional, acompanyat d’un paisatge sonor que convida a compartir, escoltar i repensar com mengem en temps de canvi climàtic.