Recorregut per l'Arquitectura Sonora de Sant Martí. Passeig Sonor a cegues amb el Mètode Daumal "mestrejat"

Normalment, els visitants i usuaris de la ciutat de Barcelona, acostumem a gaudir-la fent servir quasi exclusivamente el sentit de la vista. Poques vegades ens parem a escoltar com sona la seva arquitectura i els seus espais, però Barcelona, i en especial la seva arquitectura i carrers, genera, reflecteix, s’afina i ressona, amb un gran ventall de matisos sonors. Si escoltem els diferents espais i elements de mobiliari dels edificis, podem fer-nos més conscients de la seva importància.

El Mètode Daumal per al passeig sonor, té com a objectiu recórrer els espais arquitectònics, en aquest cas de Barcelona, amb els ulls embenats, guiat molt de prop pel Mestre i el seu col·laborador/a. Això es realitza en equips de tres persones (cec, pigall, notari), que es formen abans d’iniciar el passeig, i que alternen els seus papers, i serveix també (en una enquesta final) per saber la necessitat o no de redissenyar-ne els usos i amb això els seus sons, i alhora si poden i/o han de constituir part del Patrimoni Cultural Immaterial Sonor de la ciutat.

Sense la visió, la ciutat de Barcelona i els seus edificis, entren dins la comunicació sonora que establim com a éssers humans I que ens permet relacionar-nos sonorament amb la ciutat i amb els demés. L’Arquitectura es pot percebre en una dimensió diferent. És la dimensió temporal que fa que sigui viva, mutant i dinàmica gràcies a que els sons ens arriben des dels 360 graus, tant en horitzontal com en vertical, i canvien a cada moment.

Recórrer els espais arquitectònics de Sant Martí amb els ulls embenats proporciona un ensenyament inusual sobre com sonen els mateixos, i sobre la necessitat o no de redissenyar aquests sons.